L’estació, anomenada originàriament amb el nom de Navas de Tolosa, va entrar en servei el 8 de maig de 1953 com a part del perllongament de la línia 1 des d’el Clot fins a la Sagrera i Fabra i Puig, i amb un trajecte de només 0’669 quilòmetres entre les estacions de Navas i Clot.

Creixement demogràfic i extensió del metro

Els anys 50 i 60 van ser els de la gran explosió demogràfica de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb motiu de l’arribada massiva de moltes persones d’altres indrets de l’estat espanyol, un fet que va provocar l’assentament en molts llocs de la perifèria de la ciutat mancats de serveis. Aquesta situació també afectava als transports públics, clarament insuficients per absorbir un creixement tan important.

La proposta de municipalització del metro de 1951 contemplava la necessitat de solucionar el problema esmentat amb l’ampliació i millora del transport subterrani. D’aquesta sensibilitat es va beneficiar el Metro Transversal per impulsar un projecte de prolongació de la seva línia, l'actual línia 1, des de Marina fins al Clot. Una proposta que ja s’havia aprovat abans de la guerra, però ara fent-la arribar fins a la Sagrera i Sant Andreu, donat que Barcelona creixia molt per aquesta banda de la ciutat.

Un crèdit de l’Ajuntament de 221 milions de pessetes va permetre iniciar a l’octubre de 1948 les obres d’ampliació d’aquesta línia cap al nord, inaugurant nous trams i noves estacions fins al 1955. Per aquell any, la línia 1 ja disposava d’onze quilòmetres de llargada i transportava 240.000 passatgers diàriament.

Aquesta prolongació fins a Sant Andreu es va executar seguint l’eix de l’avinguda Meridiana, aprofitant per soterrar també al mateix temps la línia de tren cap a Montcada que sortia de l’Estació del Nord.

Una estació “model Barcelona”

Una de les peculiaritats de Navas és el fet de ser una de les estacions dissenyades amb tres andanes, conegudes com a “model Barcelona”.

L’habitual era construir estacions amb dues andanes, però als anys 50, amb motiu de la prolongació del Tranversal, es va instaurar aquest model de tres andanes, una central que servia inicialment per a l’entrada del passatge i dues laterals per a la sortida, tot i que actualment s’utilitzen indistintament.

Una altra curiositat a destacar és que a tocar de l’estació de Navas es troba ubicada la plaça Ferran Reyes (Granada 1877 – Barcelona 1937), batejada així en homenatge a l’enginyer industrial que va ser precisament un dels artífex del Metro Transversal.

Imatge

Un tren de la sèrie 200 B entrant a l'estació Navas. Any 1953 / Foto Puig Farran. Arxiu Fundació TMB.

Imatge

Andana de Navas amb un tren quàdruple de la sèrie 200 aturat. Any 1965 / Foto Puig Farran. Arxiu Fundació TMB 

Imatge

Accés estació Navas als anys 70 / Arxiu Fundació TMB